ALÈ
Ara que els meus ulls entreveuen
la serenor del meu capvespre
aprenc certesa en la veritat
que abans endevinava:
Jo només tinc un desig damor,
un poble i una barca.
De tants ahirs que sesllavissen
guardo regals que ni esperava
petxines plenes de bells tresors,
dolors que em fan mestratge,
que amb avarícia dinfant voraç
aplego en lequipatge,
però només tinc un desig damor,
un poble i una barca.
Desig damor per no perdre mai
el plaer denamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia destimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Que amb això em basta
si amb mi tinc els astres,
astres càlids que em són lleials,
que de nit veig en el cel
i de dia en tots vosaltres.
I tot passant les primaveres
la vida haurà de despullar-me
dinútils túniques per al camí que
duu cap a lessència
on només cal un desig damor,
un poble i una barca...
Arribar nu de formes vanes
al gest adust que tot ho acaba,
havent entès que per tant damor
la fi vols amagar-me.
Llavors potser si el cos mho permet,
et deixaré enganyar-me.
Me naniré amb un desig damor,
un poble i una barca.
Desig damor per no perdre mai
el plaer denamorar-te,
un poble que em deixi compartir
la joia destimar-se
i una barqueta, per si la mar
la mort volgués donar-me.
Digueu-els-hi estrelles!
Mátia, Mátia einai tastéria!
Chiamateli astri!
Llamadles luceros!
Kacvkib! Etoiles! Ko àbim!
Digueu-els-hi estrelles!